Que l’argument i l’edat dels personatges no ens confonguin: La chispa no és només un espectacle per públic juvenil. I és que potser els adults no somien també en ser herois amb capa? L’experiència de l’obra comença abans que les llums s’apaguin i s’estreni la funció: s’immergeix a l’espectador, des del primer moment, en la botiga de còmics on transcorrerà tota l’obra. A partir d’aquí, anirem descobrint la història de 4 joves amb problemàtiques no tan diferents a la dels adults: timidesa, mals d’amor i d’ amistats. 4 joves, al que cal afegir un espontani, i també el veritable protagonista: l’heroi del Raval del que tothom parla però que mai es veu.
Marc Angelet, autor de l’obra, ens té acostumats a la seva traça per travar històries i jugar amb un temps argumental que tira endavant i endarrere: Lifespoiler, una gran obra “quàntica” en va ser un gran exemple. I Chispas n’és ara un altre. No obstant, el gran esforç narratiu acaba servint una història, al meu entendre, amb un missatge poc clar i on alguns elements, com ara un cert impostat bilingüisme, acaben distorsionant més que unificant. Res de tot això però és important. Perquè en el món dels superherois la versemblança es pot relaxar si es disposa d’uns personatges ben creïbles i ben encarnats amb els 4 (5!) joves que els escenifiquen. Esperem que els hi esperi un llarg recorregut. Llarga vida als actors, al superheroi i a La Chispa!
