Juan Mayorga és potser un dels dramaturgs en llengua castellana més coneguts i més prestigiosos de les últimes dècades. Va estudiar filosofia i matemàtiques –dos temes que influeixen en la seva personalitat artística i la seva escriptura-, va començar a escriure teatre per a grups com El Astillero, La loca de la casa o Animalario i va acabar per estrenar al Centro Dramático Nacional, a la Compañía Nacional de Teatre Clásico o La Abadia, de la que és actualment el seu director. El 2018 ingressa a la Real Academia Española, on ocupa el seient M.
De Mayorga hem vist aquí infinitat d’obres, quasi sempre en muntatges que venien de Madrid… però també en muntatges produïts aquí, com Himmelweg o El chico de la última fila. Ara ens arriba directament de La Abadía La colección, un text que s’identifica ràpidament amb el conjunt de la seva obra, sobretot pels temes tractats i per les corrents filosòfiques que el recorren de dalt a baix. El text parla d’un matrimoni d’avançada edat que vol deixar la seva prestigiosa col·lecció d’art a algú que sàpiga valorar-la i conservar-la. L’obra, per tant, ens parla del llegat, de la responsabilitat, de les històries que hi ha darrera de cada cosa i també de cada persona… Ens parla de la humanitat i del sentit de l’existència, com en tantes altres peces de l’autor madrileny.
El muntatge opta per un aire de thriller que li va molt bé, però que potser pot defraudar als que busquin respostes concretes o una explicació raonable dels esdeveniments. A Mayorga li importa el clima i el tema del que vol parlar, però no tant la història… ni els personatges, encara que això pugui semblar excessiu. És per tots aquests elements que l’obra potser pot fer-se feixuga en alguns passatges, i resultar massa críptica en altres. La seva estructura de llargs diàlegs a dos tampoc acaba d’ajudar.
La interpretació dels veterans José Sacristán i Ana Marzoa és el principal reclam de l’espectacle, sobretot perquè els dos actors ens regalen un recital polit i detallat. Només l’escena final, plena de misteri i nostàlgia, ja valdria el preu de l’entrada. Llàstima que no totes les actuacions tinguin el mateix nivell ni que la història arribi a tothom amb la mateixa intensitat. Tot i així, és un espectacle que cal veure i que inicia amb segell de qualitat la temporada del Romea.