Que la vida és una successió de moments i decisions és un fet que es va aprenent amb els anys. De la mateixa manera, es va prenent consciència que, a vegades, perdre vol dir guanyar i que, en realitat, només allò que remou a l’ésser humà val la pena.
El text de Juan Mayorga presenta a un matrimoni gran que busca hereu o hereva per a la seva col·lecció. És per això que concerten una cita amb una dona a qui li faran un examen per saber si n’és mereixedora. Ella, per la seva banda, encara que amb certa curiositat, té en ment un altre objectiu.
José Sacristán protagonitza i lidera aquesta obra juntament amb Ana Marzoa. Son les seves interpretacions l’autèntic atractiu d’aquest text, que, tot i amb una premissa interessant, es perd en el viatge narratiu que no arriba a recuperar-se. Amb un fil conductor que passa per reflexionar sobre el curs vital de cadascú, la construcció dels personatges és una mica supèrflua, es veuen algunes de les seves virtuts i defectes, però no s’acaba de conèixer a cap d’ells ni les seves motivacions reals.
Sacristán, amb la seva potent veu, s’imposa a l’escenari amb un pes tronador que hipnotitza i meravella a parts iguals. Navega a través del seu personatge amb intel·ligència i bon gust, destacant en la mesura justa que es necessita per a la trama. Al seu costat, Marzoa li roba en algun moment el focus, elegant i amb una naturalitat increïble, es converteix en una narradora que embadaleix al públic en cada intervenció.
Es tracta d’una oportunitat excel·lent per gaudir de l’ofici de Sacristán i Marzoa, de la seva química i entesa dalt de l’escenari.