Possiblement perquè s’ha fet com un documental de la tele. No tinc clar que hagi estat una bona idea que les peripècies de la Nadia les expliqués ella mateixa. Parla un bon català (les meves felicitacions) però no és una actriu i no ha sabut emfatitzar els moments en que la història reclamava el màxim d’intensitat. Ha rebut la meva solidaritat, incondicional, però no m’ha arribat a emocionar. D’històries com la d’ella n’he llegit alguna i n’he vist unes quantes al cinema, perquè de casos com el d’ella al Afganistan n’hi ha a grapats. Tot i així és un molt bon testimoni de que hi ha països que encara viuen en l’edat mitjana.
Crítica completa » http://bit.ly/1T7q5dI