Amb els seus més i els seus menys, tots esperem que (aquí a molt de temps, si us plau) ens arribi l’hora de morir de manera plàcida i serena. Rotunda com l’última frase d’un bon llibre. Que el chimpón ens agafi amb el tinter buit i la motxilla plena de grans experiències. Que l’amor formi un llaç indestructible amb els que haguem escollit pel camí.
Has de saber que algú important ha complert aquesta mena de desig col·lectiu: Arturo Mompou Cirera, protagonista i ànima, que en pau descansi, de Adiós , Arturo! Ell va viure el que va voler, com va voler. He did it his way, i no podia anar-se’n a l’altra vida amb un comiat mediocre.
El nou espectacle de La Cubana és una festa majúscula, una celebració de la vida a través de la mort on es riuen de el mort i dels seus supervivents. Els de Sitges repeteixen una vegada més aquesta fórmula magistral que han anat perfeccionant durant més de 30 anys de trajectòria: homenatjar amb humor, amor i ofici el gran teatre de la vida. Ens posen davant d’un mirall deformat que ens mostra les misèries humanes amb tant enginy, que et desmunten del riure.
Atenent al format, aquest boig funeral podria considerar-se una segona part de Campanades de boda (2012), la comèdia rodona, interactiva i sorprenent on ja van riure de les cerimònies. Però Adéu, Arturo també beu de Cómeme el coco negro, Cegada de amor, Una nit d’òpera, Mamà quiero ser famoso o Gente Bien. L’espectacle és una catarsi cubanera, un back to basics que compensa la repetició amb el millor del seu ADN creatiu: números de revista atrotinada, glamour de quincalla, centenars de personatges tan estrafolaris com reals, karaoke, òpera, destrucció de la quarta paret, embolics, crítica social, vodevil, la interacció amb el públic, una estètica kitsch, opulenta i absurda … i joc, molt de joc. Et arrosseguen al seu particular món on tots fingeixen ser un altre, i tu també pots ser-ho.
La funció conté moltes sorpreses que és millor no explicar per tal de preservar la màgia. El que sí que és de justícia subratllar és l’impressionant treball actoral. Tots els intèrprets despleguen talents, es multipliquen, canten, ballen i mantenen a el públic en una riallada permanent. Els punts fluixos passarien per la durada excessiva de la cerimònia, que en tot cas, no minven l’excel·lència lúdica de la creació de Jordi Milà i la seva troupe.
És una peça imperdible a la qual és millor assistir en grup. Crea ja mateix un grup d’amics a Whatsapp per anar de fuenral: és el millor al que anireu en tota la vostra vida.