Segur que has presenciat o format part, protagonista o no, d’almenys una desena de bodes en la teva vida. De totes elles guardem anècdotes i detalls per al record, alguns sentimentals, altres divertits i altres vergonyosos; però ni conjuminant tots els records de mil i una bodes seríem capaces de crear un espectacle similar al teatral i musical Campanades de Bodes de la Cubana.
Des que s’entra en el teatre l’ambient festiu de bodorrio comença: en la porta et rep un gran pastís nupcial amb una figura de nuvis bastant particular: una núvia catalana i un nuvi indi, abillat amb vestit tradicional.
Des que comença l’espectacle, el ritme frenètic de la preparació de la boda no baixa ni un segon: la tieta Margarita i la mare de la núvia, l’Hortènsia, van d’aquí cap enllà atenent a familiars, trucades i imprevists. En conclusió, preparant la boda de l’any en la qual, la que hauria de ser veritable protagonista, la Violeta, no pot pendre cap decicion.
A més de la mare i la tieta, que busquen l’aparença i l’ostentositat davant dels convidats; tenim a un pare, separat de la mare, amb una núvia francesa que li agrada massa el champagne; una senyora de la neteja andalusa molt maca; un germà de la núvia gai i que a diferència de la seva germana, ell si es vol casar- però a aquest no li deixen; una noia brasilera, dona de l’altre germà, amb molta cara; una tieta religiosa que no entén per què la nena no es casa per l’església; i així un llarg etcètera de personatges realitzats entre tan sols 12 esplèndids actors, doblegant o fins i tot triplicant papers, una autèntica proesa.
Ficant tots aquests ingredients a la coctelera durant una mica més de dues hores sense descans, resulta un espectacle musical i teatral costumista, molt enèrgic i vibrant en el qual ens recorden que tot acte social no deixa de ser pur teatre, i més en el cas de les bodes.