No hi ha dubtes que el 600 és una de les grans icones del segle passat al nostre país i, agradi o no, ha format part tant d’una immensa part de la població com de la vida social i històrica del país. És evident que evocar a aquestes alçades aquest cotxe ens porta cap a la nostàlgia i això és aprofitat de forma intel·ligent per l’autor. Així, a partir d’aquesta nostàlgia i de la utilització de flashbacks, els personatges de l’obra són capaços d’encarar un present que estava encallat pel passat, tenint un 600 metafòric i alhora real que representa indubtablement el passat, però que alhora hi és en el present i d’alguna manera també formarà part del futur.
L’obra navega entre el drama i la comèdia, desenvolupant correctament els dos gèneres i donant profunditat a la història i als personatges. De fet, la part inicial està molt ben aconseguida, tant des del text com en la direcció, amb situacions còmiques amb molt de ritme i interès. No obstant, l’aparició del flashbacks posteriors fan trontollar aquest ritme aconseguit i la barreja d’escenes de diferent gènere el fan ressentir. En aquest sentit, malgrat que la construcció d’escenes i el desenvolupament resulten encertats, a l’hora de barrejar-se trobem desigualtats que no ajuden al seu visionat i que trenquen el bon ritme que s’havia aconseguit fins llavors.
Malgrat les mancances, es tracta d’una obra entretinguda que sap anar més enllà i que compta amb un bon repartiment que ens fa encara més atractiva la proposta. Potser no és l’obra que podria haver estat amb el seu magnífic inici, però si esdevé suggerent i resulta ser una proposta que deixa un bon sabor de boca gràcies a una bona posada en escena i a l’eficient tractament dels diferents temes presentats.