Pere Riera ha escrit i dirigit una obra entranyable i és així, perquè aquells que no hagin conegut el 600, que segurament seran molts, hi trobaran molts aspectes que els faran somriure, plorar en alguns moments i en d’altres, identificar-se amb algun personatge però sempre amb un toc de tendresa cap a tots ells.
Es tracta d’una obra sobre les relacions familiars que són sempre, complicades. En una hora i quaranta cinc minuts aflora tot allò que de ben a prop o de lluny hem pogut viure: gelosies no confessades, secrets no desvetllats, absències no acceptades, rols auto-imposats, retrets i culpes que van sortint i que fan que l’escenari es converteixi en un gran plató psicoanalític on es descobreixen els mons interiors de tots i que ajuda a la comprensió i al perdó.
Tots els actors i actrius estan formidables. La Guanyalons ens sorprèn cada vegada més i a cada obra creix en la seva forma interpretativa. Mercè Sampietro, encara que té poc paper a l’escenari, representa un personatge que és el fil conductor de tota l’obra i tan ella com la seva interpretació hi són presents. Jordi Banacolocha és un actor veterà consolidat i la seva seguretat dona pau i equilibri a tota la obra. Rosa Vila és el contrapunt de la germana. Té un paper més difícil perquè és la més turmentada de la família i viu corsecada per la no acceptació de la mort de la mare. Lieto fine forçat però gratificant.
L’escenografia de Sebastià Brosa és dinàmica amb escenes que retornen al passat en les que apareix la mare. El 600 sempre està present a l’escenari.
Felicito a Pere Riera per la delicada manera de tractar la mort i la seva acceptació com un fet natural i la no intervenció de la família respectant la voluntat de la malalta. Fa més per la mort digna una obra com aquesta que totes les lleis que es puguin promulgar les quals normalment arriben tard i són insuficients. És un cant a l’estimació de la família, al poliamor, al respecte a les persones grans, als vincles familiars i a la manera d’enfortir-los.
L’estructura teatral és rodona i el ritme adequat.
És molt recomanable