El crit desesperat d’una mare

Aquesta obra de Víctor Borràs amb producció de Teatre Nu sobre la malaltia mental, es va estrenar al Grec 2021 a la Sala Atrium. Fa segona temporada després d’haver girat per tot Catalunya i continua omplint l’Espai Texas.
És un text molt ben estructurat en el que una mare que conviu amb un fill diagnosticat de malaltia mental es despulla emocionalment davant de la comunitat de veïns. Em recorda la figura de la mare de Stabat Mater interpretada per l’insuperable Montserrat Esteve. Són mares desesperades per una preocupació constant, inalterable o progressiva. En aquest cas, la direcció d’Ivan Benet troba el ritme adequat dirigint magistralment un monòleg difícil que la mare, una sublim Àurea Màrquez resol amb nota alta. No oblidaré mai el paper de la Màrquez a Pedra de Tartera de Maria Barbal al TNC que la va fer guanyadora l’any 2011 del Premi Memorial Margarida Xirgu per aquesta obra.
A la dona del tercer segona és una dona treballadora sense parella (els homes amb certa freqüència desapareixen quan hi ha problemes). Comença demanant perdó en una reunió de la comunitat de veïns per algun inconvenient que el seu fill ha creat a la comunitat. És un discurs contingut, amb un llenguatge esforçat per poder entrar en una reunió a la que no hi acostuma a participar. Després va parlant dels seus problemes i amb un crescendo suau però contundent va apareixent l’angoixa, la desesperació, i amb ella, la desviació de les culpes cap als altres: als amos del bar que no deixen entrar al noi degut al seu estat, al psiquiatre que li dona un tractament que el deixa atontat, a la sanitat pública, a la treballadora social i a tots aquells que no pateixen com ella i que la fan sentir sola. Entremig de la descripció de tots els motius d’angoixa i patiment hi ha històries del noi molt tendres que la dona va repetint com un mantra. El clímax arriba amb un gir de guió, un crit desesperat i la tensió baixa bruscament amb un “Bona nit a tothom”.
El text de Borràs és un clam a la solidaritat per les persones amb disfuncionalitat mental, un crit d’ajuda a la gent més propera, una demanda de comprensió que ha estat capaç d’arribar a l’ànima i als ulls de tot el públic.