I això el fa lent i que perdi manxa a mida que avança. El text al principi està ben estructurat i t’atrau, però a la que va avançant es dispersa i comença a perdre interès. La direcció, de la mateixa autora, Marcela Terra ha portat a una bona actuació de Padi Padilla, però no s’ha pogut treure més suc d’allà on només hi havia el que hi havia.
Enllaç copiat!