La pregunta inicial podria ser crucial per veure si et pot agradar l’obra o no. I depenent d’aixó, la visió que tens al final de l’obra et pot arribar a influir.
Amb la Familia Addams em passa el mateix que amb Star Teck o Star Wars. Hi ha una divisió entre les dues grans families dels 60. Ets de la Familia Addams (The Addams Family) o de la Familia Monster (The Munsters)?
“La familia Addams” és idònia pels amants de les pel·lícules que vam veure fa unes dècades. És un estil semblant i segons com mirem amb una estructura i història semblant. Això si, amb una perdúa important del seu encant inicial (al menys per a mi).
Vaig anar i la gent va sortir encantada, va gaudir sense cap mena de dubte de l’obra i de tot el muntatge, però per a mi em va quedar a mig gas per diferents motius. L’obra comença molt bé, amb una introducció de tots els membres de la família i dels fantasmes que veurem durant la resta de la funció i del motiu pel qual els veurem en les dues hores de funció. Però un cop tenim presentada la família i la història inicial, va perdent de mica en mica i per moments desconnectes de la funció, es fa una mica monòtona i tens ganes que finalitzi
En la part musical, tret d’un parell de cançons que t’enganxen (i la famosa cançó inicial) la resta s’obliden facilment. Tot i que tots els actors canten estupendament (la veritat no vaig tenir l’oportunitat de veure la funció amb Carme Conesa). Però en els números musicals arriba un moment que no t’atrapa al veure que tot l’escenari està plè de gent. Sembla que tinguin la necessitat d’omplir l’escenari amb tots els ballarins quedant atapaït de tanta gent i segons quin número musical una mica dispers. Hauria moments que haguès agraït que els fantasmes (els ballarins) apareixesin de tant en tant, però sense la necessitat d’estar sempre a escena.
Aquesta obra té una part important guanyada gràcies a les pel·lícules i a la fama que ha guanyat amb el boca-orella. Tot i que personalment, a mi no em va atrapar no vol dir que no us agradi. A veure que us ha semblat a vosaltres, la resta de tota l’opinió la tinc al següent enllaç