Quan vaig triar d’anar a veure aquest espectacle tenia molt clar que no em trobaria amb un musical de gran format, ni unes cares i veus conegudes. La veritat és que, moltes vegades gaudeixo més dels musicals de petit format fets a casa nostra, que de moltes de les grans produccions que ens venen de fora, que sí molt de pressupost i molta inversió en publicitat, però unes veus i interpretacions… en fi, que deixen molt que desitjar.
Ahir al Jove Teatre Regina m’esperava, perquè no, descobrir un “Sugar, el musical”, o un “Mares i filles”, o un “Per si no ens tornem a veure”, “Carrie”, “El despertar de la primavera”,… Per què? Dons perquè no estava anunciat com a teatre amateur, ni projecte de final de curs, ni de treball final de taller de teatre, sinó que estava programat dins la cartellera teatral, per a un públic més ampli lluny dels amics i familiars que ahir omplien el teatre.
Si us haig de ser sincera, en un primer moment vaig pensar, què hi faig aquí!!!, però de seguida vaig canviar el xip. Vaig deixar a una banda aquella idea de trobar-me amb una petita joia a descobrir, per gaudir d’un espectacle i uns nois i noies il·lusionats intentant donar-ho tot dalt de l’escenari. I sí, fins hi tot va haver cançons que em van emocionar i m’ho vaig passar bé.
No entraré en profunditzar amb el que em va o no agradar, però tampoc la puc recomanar com a espectacle musical de petit format imprescindible, perquè no seria fidel als meus principis.
Què hi ha gent molt vàlida dins aquesta companyia, n’hi ha.
Què hi ha gent que canta molt bé, n’hi ha.
Com costa fer una recomanació quan allò que veus no és el que esperaves.
La valoració és diferent si el que estem valorant és un treball presentat com espectacle en programació, a que es presenti com a treball de final de curs o teatre amateur.
L’esforç i il·lusió hi són, per això se m’ha fet molt difícil valorar aquest muntatge.
VALORACIÓ: **1/2