Gaetano Donizetti és conegut pel drama operístic Lucia di Lammermoor o per la comèdia L’elisir d’amore, però dins del seu repertori hi ha aquesta òpera còmica que en el seu conjunt representa un autèntica delícia. Té un argument divertit i fins i tot entranyable i conté l’ària de tenor més difícil de la història (“Ah, mes amis…” compleix la increïble proesa d’exigir al cantant nou Dos de pit). No es queden lluny les magnífiques intervencions del cor, que per si sol forma un únic i importantíssim personatge, ni les àries magnífiques de la soprano, que també ha de resoldre un munt d’escenes còmiques i demostrar dalt de l’escenari un carisma del més alt nivell.
La proposta de Laurent Pelly, que ja porta molts anys rodant per escenaris de mig món, té l’encant de les idees senzilles però magníficament executades. Té aires de conte, però també de musical clàssic, amb algunes petites coreografies que aporten lluminositat i diversió a l’espectacle. A més, el detallisme de l’escenografia, del moviment actoral i de la composició escènica converteixen el conjunt en una petita joia. Si a sobre hi afegim el tenor mexicà Javier Camarena, un dels millors del moment, i la soprano aragonesa Sabina Puértolas, ja ho tindrem tot. Fins i tot la reconeguda i esplèndida contralt Ewa Podles es reserva el divertit paper de la marquesa, que parla més que canta, però que mostra la seva enorme versatilitat. Tot un luxe.