La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi.
Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice.
Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, La Fille du Régiment és una òpera coneguda sobretot pels nou Do de pit que canta Tonio al final de la seva ària del primer acte, “Ah, mes amis, quel jour de fête“. Com ja va passar a la primera de les representacions, els aplaudiments del públic van “obligar” al tenor a fer un bis d’aquesta ària.
La Fille du Régiment és un títol molt popular a França, on es va representar ininterrompudament durant vuitanta anys cada 14 de juliol. Cal destacar que la primera representació va ser un fracàs estrepitós.
L’escenografia s’estructura amb una topografia que simbolitza mapes militars desplegats que ocupen tot l’escenari i que apareix al llarg de tot el relat. A la segona part se sobreposa la sala del castell de la Marquesa amb una geometria que crea efecte de fuga en tres dimensions.
La intervenció còmica de l’actriu Bibi Andersen, a nosaltres ens va agradar molt i va donar un toc de proximitat que agraïm molt i que ens va fer riure de valent.
Una producció que recordàvem del 2010 i que ens ha tornat a agradar.
Hem gaudit d’una extraordinària nit d’òpera.
Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ