“La fille du Régiment” és una divertida i fresca òpera còmica en dos actes del compositor italià Gaetano Donizetti.
Es va poder veure per primera vegada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1844, sis anys més tard es va representar per primer cop al Liceu.
Amb aquesta ocasió són dues les vegades que he tingut la sort de haver vist aquesta òpera al Liceu. La primera la vaig veure al 2010, reescrita en el context de la Primera Guerra Mundial ,ja que l’original s’ubicava a la revolució francesa, amb més diàlegs i escenes parlades.amb l’excepcional tenor peruà Juan Diego Flórez (Tonio) , considerat el millor tenor lleuger del moment, la soprano italiana Patrizia Ciofi (Mari), una de les veus més carismàtiques del panorama actual i l’actor argentí Ángel Pavlovsky en el paper de l’estirada duquessa de Crakentorp. Recordo que vaig sortir encantada d’aquella nova producció de Laurent Pelly, però en aquesta ocasió, i no us sabria dir el perquè, l’he gaudit molt més.
Se que les comparacions són odioses, però l’elegància vocal, la bellesa dels seus greus i aguts, i la sinceritat emocional que transmet el tenor líric lleuger mexicà Javier Camarena (Tonio) m’han robat el cor.
Casualment Javier Camarena va fer el seu debut operístic l’any 2004 en el Palacio de Bellas Artes de Ciudad de Méjico cantant Tonio en “La fille du Régiment”
“La fille du Régiment” és famosa per l’ària Ah! Mes amis, quel jour de fête!, anomenada entre els tenors com el Mont Everest, ja que presenta 9 Do alts de difícil execució, que Tonio (Javier Camarena) canta durant el primer acte, fent esclatat en elogis i aplaudiments a tot un públic entusiasmat davant aquest magnífic tenor.
Per descomptat, un altre dels millors moments d’aquesta òpera és quan Sabina Puértolas canta “Il faut partir” i l’apoteòsic final amb el Salut a la France!, cantat per tot l’elenc.
Pel que fa a la resta de repartiment cal destacar a la magnífica soprano aragonesa Sabina Puértolas en el paper de Mari, la contralt polonesa Ewa Podles (considerada com una de les millors cantants del moment),el magnífic Cor del teatre sota la direcció de Conxita García ,la fantàstica Orquestra del Liceu dirigida per Giuseppe Finzi i la participació de l’actriu Bibiana Fernández en el paper de la duquessa de Crakentorp.
“La fille du Régiment” és una crítica social còmica on es ridiculitza al llinatge de la noblesa i al conservadorisme. La modernitat que trenca amb la tradició. I ens mostra a l’Estat i la Pàtria com a garantia de llibertat i igualtat, i com a principals defensors dels interessos dels seus ciutadans.
Penso que és una òpera per a tot tipus de públic. Divertida, fresca, irònica. Fins hi tot crec que és una bona opció pels que comencen a descobrir el món de l’òpera, ja que es tracta d’una obra que barreja el cant amb el text parlat. Podríem dir que es tracta d’una mena de musical operístic amb una barreja de gèneres, entre els quals hi ha la tragèdia, la comèdia, el teatre i l’òpera.
Imprescindible !!!