La vida és una constant transformació, al voltant d’una persona o en el seu interior. Els canvis es produeixen normalment per un creixement personal o social i com a adaptació a tot allò que envolta a qualsevol. A vegades, es necessita una empenta per aconseguir marcar la diferència entre l’abans i l’ara. Sovint, i més avui dia, no sempre qui influeix en aquests canvis desitja realment el benestar propi de la persona que ha tingut aquesta transformació.
Adam és un estudiant universitari que coneix a l’Evelyn mentre treballa de vigilant a un museu. Ella és una estudiant d’art a qui li agrada provocar canvis allà per on passa i deixar la seva petjada en la societat. En principi no tenen res a veure, però comencen a sortir i l’Adam va introduint petites modificacions en el seu dia que li reporten beneficis personals. La Jenny i en Phil, amics de l’Adam, comencen a veure la repercussió d’aquests canvis i no estan segurs que els hi agradi aquesta nova versió del seu amic.
Com una comèdia àcida i àgil, aquesta obra té un rerefons complex sobre els fins i els seus mitjans que fa reflexionar. Tot i ser divertida i arrencar més d’un somriure, deixa també un pòsit amarg en la ment que fa que l’espectadora intenti no jutjar, mentre ho fa irremeiablement, a més d’un personatge. I no vol emetre un judici perquè segurament veu en algunes d’aquests accions que s’exposen un reflex del seu propi comportament en més d’una ocasió. Justifica les passes fetes per un o dos personatges, especialment el de l’Evelyn, dulcificant el seus motius principals.
Text ràpid de Neil Labute, magníficament adaptat per Marc Rosich, que entre broma i broma, va impartint reflexions que provoquen part del debat que es produeix fora del teatre.
Francesc Marginet és un revulsiu en aquesta narració. El públic l’acompanya en la seva transformació amb esperança i patiment. El seu mimetisme amb l’Adam és total, i amb el seu posat graciós, alhora que melancòlic i optimista, es guanya a l’espectadora, adoptant-lo en el seu univers personal de personatges a cuidar. Al seu costat, Laura Porta és un terrabastall de força que dona a Evelyn l’empaquetatge precís per al seu desenvolupament. Jordi Andújar i Rafaela Rivas doten als seu personatges de l’actitud adequada per compartir conflictes i drames.
Muntatge ple de ritme, amb mil versions de Wonderwall (hi ha una playlist feta que es pugui consultar?) i un repartiment amb molt bona química componen la fórmula perfecte per fer d’aquest espectacle un entreteniment que es fa curt i que anima a una xerrada posterior amb les companyes de butaca.
