El passat dijous vaig assistir a l’estrena de l’obra “La Fuerza del Destino” a Barcelona, un espectacle que conmemora la música del grup Mecano a través d’un viatge en metro (bona metàfora – “en destinació a”…). És un concert amb música en directe que repassa tots aquells grans èxits de la dècada dels 80 que d’alguna manera han format part de la nostre vida. Jo sempre he estat molt fan de la música de Mecano i de bones a primeres no era massa recíproca a veure aquesta funció… i menys després d’assistir en determinades ocasions a l’obra Hoy no me puedo levantar (éxit en tots els teatres d’arreu d’Espanya durant més de 7 anys). M’encanta Hoy no me puedo levantar... fins i tot, podria dir que és el meu musical preferit… però em vaig adonar que no podia pas comparar aquestes dues obres i havia que donar-li una oportunitat a La Fuerza del Destino.
Vaig fer bé, l’espectacle em va atrapar de ple i vaig gaudir de la funció de cap a fi. A més, he de dir que no vaig parar de cantar ni un sol moment (s’interpreta 33 cançons de Mecano en total). Bé, altres punts a destacar… 1. La posada en escena és molt bona: Em van sorprendre molt les coreografies, crec que estan molt ben aconseguides, així com també el vestuari de cada una de les actuacions, recolzades per diferents imatges a través de pantalles LED; 2. Les veus dels cantants: Cal destacar a Angel Muñiz, una de les veus masculines de la funció més potents (a mi em va emocionar molt en la seva interpretació de Cruz de Navajas i Aire, a part interectua molt amb el públic i això li suma punts). També destacar a Gerard Minguez i la seva esplèndida interpretació de Mujer contra mujer; 3. El número final: L’espectacle finalitza amb la cançó que dona títol a l’obra i tots els espectadors s’eixequen dels seients per ballar i despedir la funció. A més a més, des de d’alt de l’escenari ens fan una fotografia que desprès es pot veure en el seu Facebook Oficial. Crec que és un petit detallet molt encertat i que ajuda a atraure nous espectadors. Dit tot això us puc dir que La Fuerza del Destino, tal i com diu la cançó de Mecano, m’ha fet repetir… si, heu llegit bé…. m’ha fet repetir perquè demà mateix torno al Tivoli. No us podeu perdre l’obra, de debò. Correu a comprar les entrades que s’esgoten;)