La función que sale mal és simplement un plaer, és una teràpia contra el mal humor, la tristesa, l’apatia, contra un dia dolent i contra tot el negatiu que tinguem en aquest moment, perquè sortirem reseteados, com si ens haguessin fet una posada a zero mentalment i és una cosa que fa temps que no em passava en una funció de teatre.
Un petit consell i és que aneu sense saber res de l’obra, que ni llegies sinopsi, ni vegeu tràilers … Vaig anar sense saber que em trobaria, sense saber que anava a veure, pensava que el títol m’ho deia tot i no és així, juga una mica a la distracció amb l’espectador o no? qui sap.
El teatre La Llatina amb aquesta funció pren vida pròpia, heu d’estar atents a la increïble escenografia que teniu enfront de vosaltres, jo no sabia a què actor o a on mirar exactament, perquè realment l’escenografia és un personatge més de la funció.
L’elenc d’aquesta obra és simplement fascinant, jo personalment desconec si en alguna ocasió estaven improvisant o és que l’obra vol donar aquesta sensació.
Sabeu el que costa riure i plorar a el mateix temps? la funció que surt malament va aconseguir que em rigués espontàniament, amb ganes, que plorés i rigués a el mateix temps, que sense haver cap escena de riure, se m’escapés una rialla com a una boja.
Gràcies per una tarda única! Si voleu llegir més Aquí