El que comença sent una reunió de veïns ben aviat pren un camí extravagant, gairebé oníric, en què el veí nou és objecte d’examen per veure si els altres el poden acceptar al barri. La gent molesta és alhora una comèdia negra i un thriller psicològic, tot plegat amb un regust de 1984.
Els set joves actors que interpreten aquesta obra provenen de l’escola de teatre Eòlia, i des d’aquí els felicito i aplaudeixo, ja que per a mi sempre és una alegria descobrir actors nous. En aquest cas, a banda del treball actoral hi ha també un text original, divertit i incisiu de Carles Mallol. Actualment no és cosa corrent veure una obra amb tants actors a escena, i aquesta té set personatges, tots ells diferenciats, però amb el punt comú de saber-se units com a grup fent pinya en contra de qualsevol element forani que els pugui pertorbar o portar la discòrdia.
La comèdia i els somriures estan servits des de bon principi, atès que el punt de partida ja és grotesc, i a partir d’aquí la troca es va embolicant i tot esdevé un magma estrany i confús. Però més enllà de fer riure l’espectador, l’obra també pretén tocar-li la consciència, ja que el posa davant del mirall de les seves pors irracionals a tot allò que li és aliè i desconegut. En definitiva, si haguéssim de resumir el tema de La gent molesta, diríem que és l’al·lèrgia a la diferència duta fins a les darreres conseqüències.