Què podria anar malament d’un cap de setmana per desconnectar de tres amics a una casa rural? Tot fa pensar que passaran uns grans dies i podran reforçar el vincle entre ells. A poc a poc van sortint els pensaments i les actituds més amagades de cadascun i mostren la seva cara més fosca. De la mateixa manera que es va enfosquint el dia i l’interior de la casa es va tenyint de la llum de l’escletxa de la paret. L’espectacle ens presenta a tres personatges molt meticulosos, amb les seves rutines marcades i que s’irriten fàcilment quan es trenquen. Fet indispensable pel transcurs de l’obra.
En un muntatge on els salts temporals estan més presents que mai, els tres personatges de l’espectacle mostren una gran compenetració entre ells i amb els cinc sentits activats que ajuden a l’espectador a no perdre el fil. El text posa en relleu com són d’important les decisions que prenem durant el dia i què ens porta a fer-ho. Per altra banda, l’espectador navega sobre el mar de dubtes i les diferents sortides que poden tenir diverses situacions quotidianes i ens fan veure com ens pot canviar la vida d’un segon a l’altre. Pel que fa al ritme de la proposta, precisament amb aquestes frenades temporals i reconduccions del present, potser es podria agilitzar més per dinamitzar l’escena. D’aquesta manera la sensació d’angoixa seria encara més forta i arribaria amb més ganes al públic.
Aquest thriller amb pinzellades de comèdia obre els ulls del públic a reflexionar sobre el sistema, sobre les estructures socials i la manera que tenim d’allunyar-nos de totes aquestes lligadures que tenim per se. S’ha de dir que el projecte pot arribar a tenir múltiples apropiacions i aquesta és la màgia de fer espectacles d’aquest estil. Sigui com sigui, els protagonistes es troben en diverses situacions i treuen la part més animal de l’ésser humà, amarant amb els 7 pecats capitals els valors apresos.