Una proposta inspirada en “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll; aquest conte, no és pas un text que ens apassioni, sinó més aviat el contrari, perquè malauradament mai hem pogut connectar amb aquesta història, malgrat els múltiples intents que hem fet.
Deixant de banda aquest fet, teníem molta curiositat en veure amb els nostres propis ulls, el que preveiem com una agosarada posada en escena. I no ens ha decebut pas, perquè dramatúrgicament és un espectacle molt treballat i reeixit, que barreja la interpretació de l’actriu Padi Padila, amb el teatre d’objectes manipulat en directe per Laura Galli i Consuelo Barrera.
Estem doncs davant d’un espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte, per la seva acurada sincronia entre el personatge de carn i os, els titelles, maquetes, ordinadors, càmeres de vídeo, projeccions en pantalla que barregen l’acció de diferents espais i un magnífic espai sonor, interpretat també en directe per Gerard Masalias Masalias i Xavier Ilveira.
Una proposta que ens ha agradat més per la manera en què està portada als ulls dels espectadors, que per l’argument que ja coneixem prou bé.
Un treball escènic que vol beure de diferents corrents artístiques com el Dadaisme, el Surrealisme i sobretot del món de la poesia visual Brossiana, amb una estètica molt innovadora; els espectadors poden veure en directe el “work in progress” de l’elaboració de la posada en escena en viu i en directe, amb la superposició de diferents imatges creades a diferents espais de la sala i transformades en una projecció cinematogràfica al fons de l’escenari, que pretén transmetre l’interior de la ment d’Alícia.
Per veure l’apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ