Ja tenim aquí una nova producció de la madrilenya Beon Entertainment, que després de l’èxit d’El tiempo entre costuras possiblement ens visiti amb més freqüència. Igual que passava en l’espectacle basat en la novel·la de María Dueñas, o en l’encara aquí inèdita El médico, la producció no escatima en res… encara que a vegades es vulgui arribar més enllà d’on realment es pot.
En el cas de La historia interminable, el món de Fantasia admet tot el que vulgueu… i més. No hi falten animatronics, trucs de màgia, efectes de foc, aigua i llum, fossars per tot l’escenari, efectes de vol, tota una gran varietat de coses que cauen a platea, etc. No hi ha ni un moment de descans, ja que visualment l’obra llueix i convenç. Potser fins i tot per sobre de l’aspecte musical, que en alguns casos és excessivament dispers. I és que la música d’Iván Macías no té una línia clara, ni tampoc un gènere. Es passeja per l’estil Broadway, el pop, la balada melòdica i el rock (el més encertat i en el que més es llueixen els cantants), entre molts d’altres.
Pel que fa al història, de tots coneguda –ja sigui pel llibre o per la pel·lícula-, val a dir que l’aspecte més important és el seu missatge en contra del bullying i a favor de la lectura i de la fantasia. Un missatge important que a vegades es veu ocult entre tants efectes, però que els actors defensen amb molta energia des del primer moment. De la funció que jo vaig veure, destacaria sobretot l’entrega de Noa Cánovas (Bastian), la professionalitat d’Àngel Martínez (Atreyu) i la força vocal de Noemí Gallego (Xayide), Álex Forriols (Gmork) i Elena González (Emperatriz Infantil).
