La por acostuma a paralitzar a les persones, a no voler seguir endavant, a témer construir relacions o no atrevir-se a provar coses noves. Moltes vegades aquest sentiment prové d’alguna experiència desada al calaix de la memòria. A vegades simplement cal un element per trencar aquesta petita capa que ajuda a créixer i enfrontar-se a tot el que vindrà. Un llibre i la història que narra poden ser-ne el detonant.
Ja era difícil escollir La historia interminable per fer-ne una obra de teatre, però fer-ne un musical? Podria semblar impossible, algú s’hi havia d’atrevir. A aquesta obra s’hi pot arribar patint perquè sobrevola per la memòria la pel·lícula de 1984, basada en la novel·la original de 1979. Per algú que ha viscut l’època dels 80, en què la fantasia estava a l’ordre del dia en llibres i pel·lícules, el record sempre afegeix una pàtina de sobrevaloració a allò que ha vist, especialment quan ha sigut en una època de felicitat infantil/juvenil. Però això no ha d’impedir anar-hi esperant que la producció et sorprengui.
Per a aquells que no ho sàpiguen, el protagonista és Bastian, un noi d’uns 12 anys que, fugint dels companys de classe, que el mortifiquen cada dia en sortir de l’escola, acaba refugiant-se en una llibreria. Allà descobreix un llibre que el portarà al món inimaginable de Fantasia on ell, com a lector, tindrà molt a dir. Personatges fantàstics i una lliçó de vida son els eixos principals de la trama.
Tot i que l’inici costa una mica entrar per alguna decisió artística no gaire encertada – a vegades cal saber distribuir una mica millor el pressupost-, l’obra passeja davant de l’espectadora amb una força creixent. A poc a poc, i a mesura que avança la trama i es van coneixent els personatges, es va contagiant pel pati de butaques l’emoció i la il·lusió d’un món on tot és possible, amb paisatges delirants i alhora reconfortants.
L’escenografia s’adapta a la magnitud de la història de manera curosa i detallada, creant un marc màgic on cada cançó que es comparteix fa créixer l’espectacularitat del musical. Amb un repartiment entregat totalment als seus personatges i unes veus increïbles van arrossegant al públic en una experiència conjunta divertida i immersiva.
Les cançons van entrellaçant les trames dels diferents personatges de Fantasia, on destaquen algunes veus molt potents i característiques com son les de Elena González (Emperadriu infantil), Joseán Moreno (Koreander), Noemí Gallego (Xayide) o Álex Forriols (Gmork).
Un espectacle molt laboriós que aconsegueix que l’espectadora, per un parell d’hores, torni a ser la nena il·lusionada del passat.
