Ja fa uns dies que vaig poder veure la nova versio que s’ha fet de La importància de ser Frank. Amb un èxit al TNC, ara torna a la cartellera barcelonina per tots aquells que ens hem perdut aquesta obra.
Vaig acudir a una prèvia en petit comité abans de la seva estrena (o reestrena) i la resposta del públic va ser general, una obra que emociona i agrada en molts sentits.
Aquest cop tenim durant aquests dies del Grec 2018 i de xafogor constant una obra per poder riure sense deixar que ens faci reflexionar i criticar la societat.
Les aparences socials i els embolics en clau musical, però no patiu no es pasen tota l’estona cantant. Una adaptació musical d’aquest text, amb composicions fresques i alguna que et quedes taral·lejant al finalitzar la funció. Els número musicals i les coreografies flueixen i encaixen a la perfecció amb l’argument de l’obra.
Amb les entredes exhaurides durant el seu pas pel Teatre Nacional i amb el bon treball que actualment té la Brutal entre les mans, ha poder anar directament al Poliorama.
A més podeu llegir l’opinió completa a l’enllaç