Malgrat que les comèdies d’embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l’hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i l’última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en una versió que ens va satisfer força.
Dijous passat vam fer cap a la Sala Petita del TNC, per poder veure una nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d’abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre.
David Selvas ens presenta una versió lliure de LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i incorporant melodies originals interpretades en directe pels mateixos intèrprets. Paula Jornet és la responsable de la composició musical i ella mateixa canta i toca la guitarra. Durant la representació s’interpreten set temes musicals.
Una comèdia que en el seu temps volia ser una denúncia contra la hipocresia de la classe acomodada de la societat conservadora de l’època victoriana, una societat on calia cuidar les formes. Un joc de mentides per permetre als protagonistes ser el que volen ser o aconseguir allò que desitgen. Una hipocresia que és també extrapolable a la societat actual amb els dobles perfils que permeten les xarxes socials.
s joves de l’alta societat que porten una doble vida per tal de conserver les aparences. S’enamoren de Gwendolen Fairfax (Paula Malia) i Cecily Cardew (Paula Jornet). Lady Bracknell (Laura Conejero), la mare de Gwendolen, Norbert Martinez que interpreta dos papers i Mia Esteve, la institutriu de Cecily completen un esplèndid repartiment.
L’adaptació de la peça ha estat efectuada per David Selvas i Cristina Genebat que és també qui ha efectuat la traducció. Han abordat la proposta desempolsant-la de l’excessiva pols acumulada pel pas del temps, apropant-la a la realitat actual, amb un caire despreocupat i fresc.
Una posada en escena brillant, atemporal, amb molta lluminositat i color. Un text que ens proposa, malgrat els anys de vida que ja té, una reflexió sobre les aparences socials en qualsevol època o societat on es fa imprescindible semblar un altre per sobreviure, o viure amb aparent normalitat. Una direcció acurada i un gran treball coral de tot el repartiment que interpreten unes senzilles però efectives coreografies.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ