Sovint diem que els clàssics no moren mai, però a l’hora de la veritat sí que podem notar l’envelliment de les temàtiques o dels diàlegs. Aquest no és el cas de La importància de ser Frank, on passa exactament el contrari: si ens diguessin que l’obra prové d’un jove creador de l’actualitat ens ho podríem arribar a creure, i això és mèrit tant del mateix Òscar Wilde (que va escriure un text de temàtica universal sobre les hipocresies i les relacions humanes) com del director de l’obra, David Selvas (que s’ha encarregat de traslladar l’original a una mena de fusió entre La La Land i una comèdia lleugera que enamora). La suma d’aquest text enginyós i còmic, amb un càsting impecable (entre els quals, Laura Conejero, David Verdaguer, i l’estrella revelació: Paula Jornet) i una ambientació sorprenent fan que, sense perdre’s en grans complicacions, aconsegueixi arribar al màxim nivell d’impacte en l’espectador mantenint la frescor i l’espontaneïtat. Si a vegades en una obra t’hi sobra algun personatge o trobes que tal actor sobreactua, en aquesta ocasió no hi canviaria absolutament res, i aquest és el millor elogi que es pot fer quan una obra de teatre és simplement perfecta.
Enllaç copiat!