Aquesta és una obra reivindicativa… i a reivindicar. Un text duríssim, punyent, que ens parla de drets humans, de pederàstia, de violència envers les dones i d’un país tan gran, tan meravellós i, a la vegada, tan desigual i perillós com és Mèxic. La periodista Lydia Cacho posa veu a les injustícies patides per les dones en el seu país, però també les viscudes en primera persona l’any 2005. Perseguida, segrestada, torturada i amenaçada de mort en diverses ocasions, Cacho ha hagut d’enfrontar-se a perilloses organitzacions internacionals però també a polítics del seu propi país. El que deixa molt clar l’obra és que ser dona, periodista i activista pels drets humans a Mèxic comporta un grau de perillositat molt alt. De fet, el nombre de periodistes i activistes assassinats anualment en aquell país és esfereïdor.
Per tal de fer arribar al públic aquest testimoni, el director José Martret ha optat per un monòleg que es presenta en format live cinema. Aquest recurs del cinema en directe ja l’hem vist altres vegades –Kingdom, Ombra (parla Euridice), Excalibur i altres històries d’animals morts– i normalment consisteix en posar una càmera dalt l’escenari que capti els primers plans dels actors o fins i tot aquells moments que queden ocults al públic. A La infamia el recurs comença des d’un bon principi i ens acostumem a ell amb facilitat, ja que en lloc de resultar un destorb ajuda a imaginar escenes impossibles que ens posen els pèls de punta. La interpretació de Marina Salas ajuda a que ens creiem aquests moments i a que arribem a pensar que no està sola dalt de l’escenari. La seva és una interpretació brillant i arriscada, sobretot perquè actua a la vegada pels espectadors en directe però també per a la càmera que no para de seguir-la. Una apreciació important, ja que les interpretacions per a cinema o per a teatre poden tenir lleugeres –o grans- diferències…
Cal esmentar també que el monòleg es reparteix entre Salas i Marta Nieto. Les dues es posen a la pell de Lydia Cacho, i les dues van ser premiades ex aequo amb el premi Max d’enguany a la millor actriu.
