És un teatre documental i de denúncia social. Aquesta obra és la historia de Lydia Cacho una activista pels drets humans mexicans explicada fil per randa tal i com la podem trobar a totes les hemeroteques accessibles. És per tant una història real. És un retall de la vida de Lydia Cacho, el moment de la seva detenció al 2005 per la policia estatal de Puebla acusada de calumnia pel que relata al seu llibre ‘’Los demonios del Edén’’ que tracta de les xarxes d’influències, dels abusos de poder i de l’encobriment per part de les administracions de les xarxes de prostitució infantil dirigides per polítics i empresaris d’alt nivell, recolzats per militars, policies i fins i tot dirigents religiosos. El llibre recull el testimoni en primera persona de nenes sotmeses a abusos sexuals que la Cacho i altre gent van protegir creant el CIAM (Centro Integral de Atención a las Mujeres), especialitzat en l’atenció de dones, nens i nenes víctimes de violència sexual que va ser tancat al 2012 per pressions externes i manca de finançament. El més colpidor és la submissió d’una de les nenes al seu abusador, la tergiversació dels fets per sentir-se segura. És una constant en la víctima que el maltractador coneix molt bé i les manté sotmeses.
És un monòleg que es reparteix entre Marina Salas i Marta Nieto. Les dues es posen a la pell de Lydia Cacho, i les dues van ser premiades ex aequo amb el premi Max d’enguany a la millor actriu. Marta Nieto a escena actua, pateix, plora, se sent humiliada i impotent per les forces de seguretat corruptes i a les ordres dels poders ocults. Sorprèn una mica la fonètica tan castellana quan l’acció està situada a Mèxic i la resta de personatges (virtuals) són mexicans.
El director José Martret utilitza les càmeres a dalt de l’escenari operades per Alicia Aguirre per poder arribar a racons als que no arribaria la visió de l’espectador. És un muntatge que s’ha utilitzat darrerament amb profusió i no sempre amb encert. En aquesta ocasió, l’espai de la sala i de l’escenari ho permeten i la projecció en pantalla al fons de l’escenari ajuda a veure les expressions de la protagonista.
El millor de l’obra és la història d’uns fets que no per coneguts, són menys impactants.
