“La ira de Narciso” es un monòleg en primera persona on l’actor Gerardo Otero interpreta i relata l’estada de Sergio Blanco (autor del relat) en una habitació d’hotel, per relatar-nos un fet que li va ocorre a l’escriptor durant un viatge que va fer a Liubliana, ciutat on havia estat convidat per donar una conferència sobre el mite de Narciso. Unes taques de sang en una luxosa habitació d’hotel, ens endinsaran en un món, on ficció i realitat es barregen de manera intel·ligent, on sorgirà una història en forma de thriller que atrapa a l’espectador des del primer moment.
No sé heu tingut l’oportunitat d’anar a una xerrada de Sergio Blanco, dons mireu …només us diré que l’actor Gerardo Otero l’ha clavat !!!, he vist al meu davant al Sergio Blanco!!!, la seva manera d’expressar-se, la manera en que relata les seves debilitats i vicis, de manera natural, sense escandalitzar-nos.
“La ira de Narciso” és ficció i realitat que desemboquen en una història d’intriga en la que se’ns parla de solitud, mort, sexualitat, addiccions i bellesa. Un text ple d’esperança i desesperança. Un laberint misteriós on es barreja la narració amb els fets ( estança, relació, conferència) i la ficció (confessió dels fets). Un final inesperat. Una trama molt ben lligada. Un text extraordinari, intel·ligent, passional, poètic, impactant. Una interpretació excel·lent , brillant, amb un Gerardo Otero entregat al màxim, ja sigui a nivell interpretatiu, desdoblant-se en els diferents personatges, com tècnicament, ja que en ell recau tota la responsabilitat tècnica del muntatge ( llum, so, imatge). Tot sota la direcció impecable de Corina Fiorillo, que en tot el seu conjunt aconsegueix mostrar una peça única i imprescindible que tot amant del bon teatre no s’hauria de perdre. Teatre argentí de qualitat.
No us la podeu perdeu !!!
IMPRESCINDIBLE !!!