Inquietant i pertorbadora

Un autor (Sergio Blanco), un actor (Gerardo Otero), una directora (Corina Fiorillo ) i un espai petit per una gran obra de teatre argentí de petit format.
El títol de “La ira de Narciso” et predisposa a veure alguna versió teatral de la ira de la ninfa (Eco) rebutjada per Narciso i la seva venjança sobre aquest fent que s’enamori d’ell mateix. És només un tema marginal però que permet filar una trama inquietant i pertorbadora al millor estil de Henry James a “The turn of the screw”.
És un relat circular en el que apareixen emocions humanes ben expressades: amistat, sexe, por, fantasia, imaginació, relació familiar, crueltat, mort.
La Suite per a violoncel n 1 en Sol major de JS Bach acompanya les escenes de sexe i entendreix una relació sense amor.
És molt destacable la utilització que fa l’actor dels senzills mitjans audiovisuals que fan canviar amb una gran agilitat l’escenografia, el so i la il·luminació.
La relació actor-autor es esquizofrènica, fa viure a l’espectador una divisió de personalitat que confon fins a un final sorprenent i intrigant que queda obert a tota la imaginació possible.
Molt recomanable