Els monòlegs dramàtics femenins es troben en un molt bon estat de salut si tenim en compte muntatges recents com Blanca desvelada, Juicio a una zorra, La plaza del diamante o El testamento de María, entre molts altres. Seguint aquesta línia que tan bons resultats ha donat darrerament, La llista mostra l’univers emocional d’una dona que intenta organitzar la seva vida a través d’inventaris escrits en fulls de paper, ja que no sap posar ordre a les seves angoixes. L’espectacle retrata molt bé l’estrès, la pressió i l’exigència a la qual es veuen sotmeses certes mestresses de casa de classe mitjana/alta, sobretot dels Estats Units i Canadà. Es tracta d’un món cruel i superficial que amaga una incapacitat malsana de gestionar allò que veritablement és important.
Laia Marull s’entrega totalment al seu personatge combinant un histrionisme més aviat còmic amb un patetisme dramàtic força encertat. El text està ple de frases que expressen sentiments i impulsos molt purs que defineixen algunes circumstàncies a la perfecció. Malgrat això, de vegades resulta una mica enrevessat i confús i, fins i tot, enganyós en alguns passatges. Però, en general, té una força i una contundència simbòlica molt efectives i transmet molt bé el punt de vista de la protagonista amb la qual és molt fàcil identificar-se.