N’estic segur. Si Pere Calders hagués vist la interpretació que fa l’Imma Colomer d’uns quants dels seus contes estaria més que satisfet perquè tan com a directora com a intèrpret ha sabut agafar el to i els ha portat a l’excel·lència de manera respectuosa i mesurada, però amb imaginació i aquell esperit lúdic i sorneguer que caracteritzava l’autor català. Amb l’acompanyament discret però eficaç de la acordionista Dioni Chico, la funció ha quedat rodona. Quina riquesa de llenguatge concentrat en tan poques paraules i quanta habilitat per fer-nos-les arribar al públic que no pot parar de somriure i riure davant tanta finezza. Aneu-hi, de veritat, aneu-hi.
Enllaç copiat!