Florian Zeller és un novel·lista i dramaturg contemporani francès, que amb tan sols 37 anys ja porta publicades cinc novel·les i onze obres de teatre. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, i actualment està considerat , com un dels talents literaris més importants del seu país.
Fa uns mesos vàrem poder veure una de les seves obres de teatre, “El Padre” , al Teatre Romea, ara a La Villarroel podeu veure “La Mare”.
-La veritat és que després de veure “El padre” , de la qual no en vaig sortir gaire convençuda, tenia els meus dubtes d’anar a veure “La Mare”. La sorpresa va ser majúscula, tot al contrari que amb “El padre”, “La Mare” em va atrapar des del primer moment.
-Es tracta d’una obra intimista, amb un llenguatge fàcil i contundent.
-El text és extraordinari, construït a base de frases curtes i diàlegs trepidants.
-La major part de l’acció passa dins la casa familiar.
-La principal protagonista és l’Anne (Emma Vilarasau) , una dona que es troba sola. El seu marit, en Pierre (Pep Pla), ha hagut de marxar de viatge per qüestions de feina . En la seva soledat, l’Anne imagina que el seu fill en Nicolàs ( Òscar Castellví), ha tornat a casa després de trencar amb l’Élodie (Ester Cort), la seva parella. A partir d’aquesta idea, comença a construir una fantasia al seu voltant. Una realitat imaginària que la farà viure i patir en igual intensitat.
Les escenes esdevenen repetitives i aparentment similars. En elles està present el seu fill, el seu marit o la novia del fill, però tot és fruit de la seva imaginació. El seu imaginari cada cop és més destructiu, i anirà creixent a mida que va passant el temps. L’alcohol i les drogues no l’ajudaran a sortir-se’n del seu engany cada cop més destructiu.
–En aquesta obra Florian Zeller ens endinsa dins la ment d’una mare autoritària i sobre-protectora, que viu turmentada des del mateix instant que el seu fill decideix marxar de casa per viure la seva pròpia vida.
Els espectadors podem veure els seus temors, angoixes i frustracions.
-Tot i que és la primera vegada que Andrés Lima i Emma Vilarasau treballen junts, el resultat final ha estat magnífic!!!
-El personatge de la mare no és un paper fàcil d’interpretar, cal demostrar gran seguretat en el personatge i tenir un gran desplegament de registres. Com era d’esperar, l’Emma Vilarasau ho aconsegueix amb nota. En ella veiem aquella mare possessiva, gelosa, espantada davant la soledat, plena d’ angoixes i pors, però en un grau malaltís. És una dona que se sent abandonada física i emocionalment, i és del tot incapaç d’acceptar la independència emocional del seu fill.
Pel que fa a la resta d’actors en Pep Pla, l’Ester Cort i l’Oscar Castellví han fet una feina d’interpretació extraordinària.
-Com a mare , puc arribar a entendre el patiment d’aquesta dona. Cada pas endavant que fa un fill cap a la seva independència com a individuo, és un guany aconseguit com a mare, però a la vegada també és una fissura del lligam (protector, conductor, necessari) que ens uneix a ell. Penseu per un instant el lligam tan fort que hi ha entre una mare i el seu fill: primer de tot el privilegi de sentir-lo dins teu abans que ningú, portar-lo dins i donar-li el pit.
En el meu cas, la primera fissura d’aquest lligam va començar el dia que vaig deixar de donar-li el pit, després el dia que vaig deixar de sentir aquella olor tan característica que fa el cap dels nadons quan són petits. El primer cop que va sortir al cine amb amics vaig passar-me la tarda mirant fotos i plorant mentre pensava…s’està fent gran. Etc, etc, etc…
Un dia marxaran, i tot i que sé que ho passaré malament, estaré contenta perquè és molt positiu per ells. Per descomptat, m’adaptaré, això ho tinc molt clar.
La meva feina com a mare és fomentar la seva autonomia fins que acabin marxant de casa, després començarà una nova etapa.
Jo de vosaltres no me la perdria !!!