Feia temps que teníem ganes d’anar a veure aquesta comèdia. Fa uns mesos la vam veure anunciada al teatre Akadèmia, però per falta de temps no hi vam poder anar-hi. Al veure que es tornava a representar a la Seca, vam buscar un forat i per fi ahir vam poder anar-hi.
La Commedia dell’Arte era un gènera del tot desconegut per nosaltres i la veritat, teníem molta curiositat de conèixer, ja que està considerat, com una de les formes teatrals més interessants de la historia de les arts escèniques dins de la cultura popular occidental. Ha estat un gran encert!!!
Es tracta d’una representació que es basa en la improvisació (molt important), tot i que els actors segueixen un mateix esquema en cada representació, cada vegada és diferent , ja que els actors introdueixen elements i esdeveniments socials del tot actuals. El llenguatge és senzill i directe, dos aspectes molt importants en aquest tipus de gènera, i que la Companyia de la rosa, ho fa a la perfecció. En el nostre cas ha sortit el tema de la família Pujol, la Constitució, la pujada del IVA o el caga tió. La col·laboració i complicitat del públic és també un element molt important.
Hem pogut veure un espectacle molt variat, on no hi faltat de res: un text entenedor, ball, música, màscares, improvisació i el més important un humor esbojarrat que fa que gaudeixis en tot moment de la representació. Els quatre actors fan un treball fantàstic, interpretant cada un d’ells diversos personatges típics d’aquest tipus de comèdia. Pantalone, il Docttore, Il Capitano, Gli Inamoratti (la princesa Doralice i el jove Giorgio), Los Zanni (els criats) i fins hi tot la bruixa (personatge introduït posteriorment). Els actors han utilitzant el vestuari, màscares i llenguatge típic de cada personatge tal i com està documentat en la seva caracterització. Cal dir que tota l’estona hem pogut veure la complicitat i bon rotllo que hi ha entre tots els actors. M’agradaria destacar a l’actriu Eugènia González per la seva actuació. Genial!!!, una còmica com la copa d’un pi!!!
El públic de seguida ens hem sentit atrapats per aquesta bogeria i ens ho hem passat d’allò més bé, fins hi tot participant d’algunes cançons, endevinalles o fent “la ola”.
Realment ha estat tot un descobriment.