“La memòria perduda” és l’exemple de com fer una gran obra amb pocs recursos. Feina, feina, feina, esforç i molta il·lusió és el que hi ha al seu darrere; on direcció i interpretació destaquen de manera excel·lent. I és que, en el tàndem Pablo Ley i Raquel Ferri es nota que hi ha molta química.
“La memòria perduda” és un viatge al passat, l’homenatge a tota aquella generació que va viure la seva adolescència entre bombes i revoltes durant la dècada dels 40. Una mirada des de la ingenuïtat d’aquells nois i noies, que malgrat tot el que els envoltava no van perdre mai la il·lusió de viure, com la Margarita Fancelli Duran, protagonista d’aquesta història, a la que Pablo Ley, el seu fill, li dedica aquest espectacle.
“La memòria perduda” és una creació on text, interpretació i música fugen dels convencionalismes al que el públic estem acostumats. Un espai buit, despullat. La fusió entre temps i espai. Una posada en escena que neix de la imaginació de l’espectador. Una interpretació molt acurada. Raquel Ferri aconsegueix crear un espai utilitzant tots els seus sentits (la seva mirada, la seva energia, les seves emocions). Ella és narradora i protagonista. A través d’ella veiem el paisatge, els carrers, i descobrim la noia ingènua que s’amaga rere el personatge que interpreta. Una interpretació magistral, intensa. El compositor , pianista i director musical Jorge de la Torre mitjançant la música mostra els diferents estats d’ànim de la protagonista i també posa so als efectes especials de la història, com els trets i l’esclat de les bombes. Un viatja ple de sensacions, amb un resultat és espectacular.