La meravellosa família Hardwicke entra de ple dret a la categoria de divertiment teatral. Lluny de ser la comèdia intel·lectual que potser algunes frases promocionals han volgut vendre, l’obra es troba més a gust en el terreny de l’homenatge lleuger i el subratllat una mica més vistós, com fet amb marcador fosforescent. Es parla de Txèkhov, sí. Hi ha moltíssimes referències als seus personatges i a les seves obres, i fins i tot algunes escenes ens acosten a les estructures dramàtiques del dramaturg rus, però tot sembla casual, quasi capriciós, i amb poques justificacions. No sabem perquè el pares els hi van posar noms de personatges… No s’explica del tot la vinculació txekhoviana… Però malgrat això, l’obra es gaudeix de principi a fi, sobretot si et deixes arrossegar pel torrent d’ocurrències i situacions francament divertides.
El muntatge que ha creat David Selvas funciona com un coet. Des de la primera escena, amb les tasses voladores, ja ens adonem com a espectadors que no hi haurà treva. L’aparició de personatges inesperats, el delirant –i també poc justificat- ball de disfresses, les visions de tragèdia grega, l’streaptease a l’inrevés, el monòleg de la molècula, etc. Un munt d’escenes que no deixen respir i que ens condueixen cap a una última part més transcendent, on cada personatge té el seu moment per redimir-se o salvar-se. Però res seria igual sense la cohesió d’un grup d’actors que es diverteix –això es nota, es transmet- i que fa divertir al públic. Costarà d’oblidar el sentimental monòleg d’Albert Ribalta (Vanya), el magnífic duel de plors de Marta Pérez (Masha) i Carme Pla (Sonia), les afilades rèpliques de Lide Uranga (Cassandra), la innocència i la il·lusió que tan bé sap transmetre Paula Jornet (Nina) i les xulesques exhibicions d’Alejandro Bordanove (Spike). Un elenc de primera per a una comèdia que arriba per fer força soroll i quedar-se un temps llarg a les nostres cartelleres. I és que ja hi ha per teatres de mig món un munt de famílies Hardwicke, sobretot després de que l’obra guanyés el premi Tony del 2013 gràcies al muntatge protagonitzat per Sigourney Weaver i David Hyde Pierce.