No hi ha cap família perfecte, aquesta és la realitat. El tema està en quina és la peculiaritat que té la teva. A la dels Hardwicke, per exemple, tots els fills tenen noms de personatges de les obres de Txékhov perquè els pares eren uns amants de la seva obra. Però si només quedés aquí la història, tot seria més senzill. Dues germanes i un germà, la Sonia i en Vània viuen junts en la casa que paga la Masha que triomfa arreu del món treballant d’actriu. L’acció d’aquesta producció comença quan Masha (Marta Pérez) torna a casa amb la seva parella per anunciar que hi hauran canvis en la vida dels seus germans. I quan arriba, comença el terrabastall que posarà un nou ordre a la família.
El tot d’aquesta obra, o la principal atracció, és el seu text enginyós i divertit, que fa riure a mandíbula oberta a tot el públic gairebé durant tota la narració. Cada diàleg del text de Christopher Durang (traduït per Cristina Genebat) té l’equilibri exacte entre el drama i la comèdia. Quan els personatges, sobretot la Sonia (Carme Pla), es comencen a posar intensos i amb dissertacions de la vida, com si d’una obra de Txékhov es tractés, arriba alguna frase enginyosa que trenca el moment i provoca riures a la platea. Aquest balanç entre els diferents gèneres és allò que atrapa a l’espectadora.
Els personatges de l’obra són exquisits en la seva excentricitat, però n’hi ha un que destaca especialment i és la Cassandra (Lide Uranga), la dona de fer feines de la Sonia i en Vània. Quan ella surt a escena i obre la boca, encara que sigui poc, roba el protagonisme de la resta. I no hi ha remei, es converteix en el centre d’atenció i adoració.
El muntatge és dinàmic, divertit, molt amè i et deixa amb ganes de veure altres capítols de la família. El joc que dona l’escenografia s’aprofita al màxim, construint un marc perfecte per a cada escena.
Tota la producció projecta il·lusió i ganes de passar-ho bé, i el públic s’emporta aquesta sensació fantàstica cap a casa.