Look back in anger, aquí traduïa com Amb la ràbia al cos, és una obra que John Osborne va estrenar l’any 1956. Amb ella es va inaugurar el moviment dels “joves aïrats”, amb el que s’englobaria a una sèrie de dramaturgs i escriptors britànics que expressaven el sentiment de les classes baixes vers el sistema sociopolític que imperava en aquell moment. Com moltes obres de l’època, el marcat context que les encotilla no ha ajudat a que envelleixen del tot bé, malgrat que el seu propòsit i la força dels seus personatges resten totalment intactes. Llàtzer Garcia ha volgut inspirar-se en aquesta peça per construir el seu darrer text, La meva violència. No estem davant d’una versió sinó d’un text actual que recrea la mateixa idea, una mica a l’estil del que ja va fer amb Els somnàmbuls i l’obra de Noël Coward.
Aquí tenim tres amics que comparteixen pis i que viuen lligats per una idea que els va marcar -rebel·lar-se contra les imposicions de la societat- i que ara comença a separar-los. La visita d’un quart personatge acabarà de dinamitar la fràgil relació que mantenen entre ells, fins al punt de prendre decisions que els obligaran a canviar… Realment la idea de recuperar ara aquest argument em sembla encertada i oportuna, però per acostar-la més a la realitat dels joves aïrats actuals -cada època té els seus- em falten referents i situacions que tots puguem reconèixer. Crec que aquí, precisament, feia falta contextualitzar i definir millor els personatges, analitzant els veritables motius de la seva rebel·lia o del seu conformisme. S’ha volgut parlar més de la idea que de les situacions, i tot plegat queda com un teatre de tesi interessant… però pel meu gust insuficient.
Les actuacions estan a l’alçada del que es demana, i entre elles destaca la de Laura Daza. Ella és la que ha de bregar amb un dels personatges més difícils i contradictoris de la història, la versió femenina del mític Jimmy Porter.