LA MIRADA DEL OTRO neix d’un profund projecte d’investigació desenvolupat en 2011 mitjançant trobades d’ex membres de l’ETA i víctimes directes o indirectes dels atacs terroristes, amb la preparació prèvia dels mediadors.
La valuosa informació obtinguda d’aquelles entrevistes són la base d’aquest projecte que d’aquesta forma es converteix en un testimoni verídic d’uns fets que han tingut lloc realment i que pretén ser una aposta per la convivència pacifica i la cultura de la pau. Un treball amb la memòria col·lectiva que pretén mostrar una nova manera d’entendre la realitat social mitjançant el teatre.
El Teatre Tantarantana amb el seu VII Cicle de Companyies en Xarxa, ens apropa les propostes de les companyies més solvents i amb més recorregut del circuit teatral independent de l’estat.
Els autors de la dramatúrgia no són bascos, Maria San Miguel és nascuda a Valladolid i Chani Martin és de Madrid, però han sentit la necessitat d’investigar, des del teatre, el fenomen del terrorisme a Euskadi. I de fet porten ja sis anys investigant i treballant sobre el tema. Comenten que és complicat parlar amb la gent d’Euskadi i troben molta resistència per abordar aquest tema i de fet les seves propostes no han pogut ser representades en molts llocs del país basc per tal “d’evitar problemes posteriors”.
A finals del 2010 una carta escrita des de la presó de Nanclares de la Oca a la província d’Alaba, manifesta el desig d’un grup de dissidents d’ETA, d’entrevistar-se amb famílies de les víctimes. Amb aquesta proposta escènica veiem el procés que es va seguir des de la recepció de la carta per part d’un grup de Mediació de Madrid, fins al moment de la trobada entre víctima i victimari. I fa especial èmfasi del que va representar tot el procés de preparació d’aquesta trobada. Una iniciativa que no estava emparada en interessos polítics, l’objectiu era únicament poder respondre les preguntes de l’altre, mostrar penediment pel mal causat i intentar tancar ferides.
Una escenografia austera, com suposem correspon a una sala de visites d’una presó d’alta seguretat, i una acurada il·luminació fan centrar la nostra atenció en les converses que tenen lloc entre la mediadora (Nahia Laiz) i Aitor, el victimari (Pablo Rodríguez), la mediadora i Estibaliz, la víctima (María San Miguel) i la trobada entre la víctima, el victimari i la mediadora.
Una obra que ens recorda una etapa dolorosa de la nostra historia vist des d’un punt de vista humà, on dues persones intenten tancar una etapa i mirar endavant sense cap connotació política. Unes interpretacions molt creïbles que remouen emocions.
Si desitgeu veure l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ