Vagi per endavant que valoro positivament l’esforç dels actors-cantants, la partitura més que correcta de Pedro Pardo i la idea d’Empar López de recuperar un personatge de la Barcelona de principis del segle passat. Però un cop vist el resultat final, un es pregunta si realment valia la pena fer una obra sobre aquest personatge, tenint en compte el que s’explica i com s’explica. Des del primer moment sabem el drama de Dolors Bonella i Alcanzar, més coneguda com a Lolita o La Monyos, i un cop sabut això l’argument s’enquista i no sap aixecar el vol. Les cançons tampoc aporten cap salt endavant, i malgrat que els intèrprets ho intentin de totes les maneres possibles el públic acaba avorrint-se enmig de diàlegs llarguíssims que pràcticament no aporten informació…
Seguim creient que el Teatre del Raval ha apostat per una estratègia força intel·ligent a l’hora de programar, però també cal tenir en compte que si no tria millor els llibrets i la dramatúrgia general dels seus espectacles acabarà perdent un prestigi guanyat bàsicament amb La vampira del Raval, Goodbye Barcelona o Germans de sang.