¿Què fas quan tens més de 35 anys i estàs solter? Creu-me, normalment en aquesta situació no hi ha molts que es comportin i que siguin com en Víctor Parrado. La noche de Parrado podria ser una repetició de tots els clixés que suposa tenir 35 anys i no tenir parella, però no ho és.
En Víctor Parrado es puja a l’escenari amb una actitud inusual, molt diferent. Una actitud basada en el que ell anomena el “Parradismo”, el que jo anomenaria buenrollismo contagioso. És veritat, tenir 35 anys i no tenir parella acostuma a deixar de creure en l’amor, a només veure els defectes d’estar solter i d’estar en parella. Víctor Parrado, no obstant, té una filosofia molt diferent sobre la vida, basada en la felicitat, el poder de les abraçades i els riures.
Es veu quan un còmic gaudeix en un escenari i quan es deixa la pell a cada part del guió. Es nota quan un còmic valor al públic que omple el teatre i el saluda abans d’entrar, el fa participar dins el show, el fa partícip de la nit, de la noche de Parrado.
En Parrado aconsegueix connectar amb el seu públic i fer-lo riure a riallades gràcies a aquest caràcter proper, a aquest tracte cordial. Al cap i a la fi, què pots esperar d’un home que et dóna una abraçada abans d’entrar a la sala i et diu que li agrada el teu abric? Només pots esperar una nit plena d’afecte, riures i diversió; i aquesta nit té un nom: La noche de Parrado.