Aquesta proposta el debut dramatúrgic i de direcció de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos després de l’èxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada.
El text està centrat en el conflicte de l’Alba (Lara Díez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectòria professional. Marta Aran aborda la qüestió de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebé “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament.
Un text que deixa clara la problemàtica que es planteja quan aquest embaràs de risc obliga a la protagonista a agafar la baixa, i el que li havien dit que seria la millor experiència de la seva vida, es converteix per ella, en un trencament dels seus somnis. Una convincent i propera interpretació de la Lara Díez que manifesta obertament el perquè ha decidit tirar endavant un embaràs que no li plau.
Ens presenten uns personatges complexos però que se’ns mostren transparents i que ens expliquen els seus desitjos, les seves aspiracions, els seus somnis. Una proposta que provoca debat i ajuda a fer reflexions al voltant del tema tan controvertit de la maternitat, convertida en “assignatura obligatòria” en la societat en la que vivim.
L’escenari amb l’aparença d’una obra d’art, un marc blanc que emmarca l’espai escènic i que amb el petit moviment d’uns bancs fan de casa, galeria d’art i sala d’hospital.
Una posada en escena dinàmica amb unes interpretacions molt creïbles i properes d’uns personatges prou complexos, plens de matisos.
Una proposta molt recomanable.
Per llegir l’apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ