El cabaret sempre és el context ideal per deixar-se anar. El Baró de Maldà, Alfons de Vilallonga, n’ha muntat un a la seva mida per llançar com una bomba el seu repertori personal: cançons, frustracions, històries familiars i les bogeries més íntimes. No coneixia l’Alfonso, i val la pena revisar la seva trajectòria: tant ha composat bandes sonores per Isabel Coixet o l’excepcional Blancanieves de Pablo Berger, com ha publicat discos inspirats en la cançó francesa.
El fil argumental de La note d’à côté (quin nom, mare meva) no importa massa. La història va i ve com la vida d’aquest showman de sang blava, que defensa la importància de tocar sempre la nota del costat. L’acompanya un equipàs ple de talent, i amb unes veus precioses: la Shica, Mónica López, Toni Comas (quin ‘Nessun Dorma’ es marca!!!!!), i dos músics meravellosos.
És difícil recomanar aquest espectacle per un motiu concret. Aneu-hi: sortireu feliços, amb la sensació d’haver vist una joieta.