En un principi no em vaig enganxar a l’obra, tot i que visualment, la posada en escena em va agradar molt. Mica en mica la història em va començar a interessar, cal dir que, la novel.la “La partida d’escacs” no me l’havia llegit, i per tant anava del tot verge a l’espectacle. Finalment no es que m’enganxés a l’obra, sinó que em va entusiasmar, fins al punt que a l’endemà em vaig llegir d’una tirada la novel.la.
Si us haig de ser del tot sincera, després de llegir-me la novel.la d’Stefan Zweig, vaig trobar que alguns personatges se’ls havia interpretat de manera exagerada, pot ser fins hi tot un pel massa grotescos, suposo que és quelcom que Iván Morales, director del muntatge, ha triat que fos d’aquesta manera. De fet quan vaig sortir li comentava al meu company, que vaig tenir la mateixa sensació, com quan vaig veure “La Calavera de Connemara” (Vaig tenir la sensació d’endinsar-me dins d’una d’aquelles revistes de còmics, on tots els seus personatges havien pres vida. Personatges realment trets d’una aventura de còmic).
El cert és, que en Jordi Bosch fa una feina interpretativa brutal !!!.
L’Anna Maria Ricard, encarregada de l’adaptació de la novel.la de Zweig, ha convertit “La partida d’escacs” en un monòleg, on en Jordi Bosch interpreta tots els personatges de l’obra (el narrador, en Mirko Czentovic ( campió mundial d’escacs) , el cambrer del vaixell, Mr. McConnor (enginyer de mines escocès), el doctor B (abocat),…).
La novel·la “La partida d’escacs” , escrita en el 1942, és l’obra més coneguda de l’escriptor austríac Stefan Zweig. Es va publicar en el 1943 pòstumament després del suïcidi del seu autor (1942). És l’última novel.la que va escriure i té un caràcter autobiogràfic.
En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis.
El relat és una crítica contra el nazisme i els mètodes de tortura que va practicar la Gestapo, la incomunicació i l’aïllament, on la violència psicològica pot ser tan cruel, com la violència física. També ens parla de la capacitat que te l’ésser humà per aguantat el dolor, i com trobar la manera de sobreviure. És el retrat d’una desesperació, de com una obsessió pot ser alhora una condemna i una salvació. “La partida d’escacs” ens parla de l’exili forçat que van haver d’experimentar algunes persones, com el propi autor, que en 1934 va haver d’emigrar a Sud-Amèrica davant la pressió nazi en el seu país. Stefan Zweig no va poder tornar mai més a la seva ciutat natal.
La meva recomanació és que no us la perdeu !!!
Espero que la gaudiu igual que ho vaig fer jo, si més no, ja paga la pena d’anar-hi només per veure una de les millors interpretacions de Jordi Bosch.
Com sempre, us recomano que si podeu us llegiu el llibre, és curt i de lectura fàcil. Estic segura que us encantarà.