Tenia curiositat per veure com es podria representar en teatre l’obra de Stefan Zweig “Novela d’escacs” escrita al 1942 que va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. És una novel·la amb un fort contingut emocional. Zweig era un profund coneixedor de l’ànima humana com ho demostra en altres novel·les com “por” en la que descriu amb gran coneixement de psicologia un sentiment de vegades irracional que pot arribar a aniquilar la persona que la pateix.
Stefan Zweig va néixer a Viena en ple imperi austrohongarès. Va marxar a Londres quan Hitler va pujar al poder. Els seus textos van ser prohibits a l’Alemanya nazi. En algun moment va dir que “la llibertat personal és el bé més preuat de la terra”. El seu pensament i la seva història tenen molt a veure amb la creació del personatge “Dr. B” de la novel·la d’escacs. És una heroïcitat humana poder trobar els recursos per aconseguir sobreviure tancat en una habitació sense possibilitat de comunicar-se amb res ni amb ningú. Però sobreviure no vol dir viure dignament, el passat no perdona i la petita victòria que aconsegueix no és més que la demostració de la seva pròpia fragilitat. Zweig deixa el final obert tot i que és fàcil imaginar un desenllaç tràgic.
No sabia com podia ser portat al teatre un relat com aquest. Ivan Morales aconsegueix donar amb la versió del text i la direcció el punt dramàtic que hauria volgut Stefan Zweig. A Anna Maria Ricart li devem la dramatúrgia. Tots ells resolen perfectament el relat en forma de monòleg. Jordi Bosch està esplèndid representant a 5 personatges diferents i movent-se pel l’escenari amb vertiginosa agilitat. Ell també fa de narrador i a la vegada actua de mestre de cerimònies i presentador tipus cabaret. El narrador de Zweig és, per contra, un observador discret que descriu sense passió la successió d’ esdeveniments que van succeint al seu davant .
L’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú mereix una atenció especial. Una passarel·la des del mig del passadís central de platea fins a l’escenari permet als personatges pujar al vaixell on es desenvoluparà la trama. Un escenari fosc i dues cadires són suficients. Les tres làmpades que pengen del sostre ens situen en un saló elegant i la resta d’elements de la il·luminació son cabdals pels moments més tràgics de la història.
Tot i que Zweig va escriure poques obres de teatre, fa pocs mesos es va adaptar al teatre musical una altra obra “24 horas en la vida de una mujer”. Sigui benvinguda també l’adaptació d’aquesta novel·la de la qual ja se n’havien fet varies versions cinematogràfiques.