Patrick Marber és un dels grans noms de la dramatúrgia britànica actual. Conegut principalment per Closer, la idea de les relacions humanes presentades com un joc perillós és una constant en la seva obra i, probablement, a La partida (Dealer’s Choice), el seu primer text teatral, és on la metàfora es mostra de manera més evident. Escrita originalment l’any 1995, la història gira entorn de sis personatges que participen en una timba de pòquer al soterrani d’un restaurant, posant en joc, a més dels seus diners, el seu orgull, la dignitat i conceptes com ara el fracàs, l’amistat o la lleialtat. Julio Manrique ha dirigit de forma esplèndida un repartiment íntegrament masculí, respectant el ritme orgànic del relat, amb agilitat però sense presses, fent que l’espectador gaudeixi de cada instant. Com al pòquer, aquí les mirades i els silencis diuen moltes coses, en gran part, gràcies a un fantàstic treball de personatges, dels quals destaca la composició de Ramon Madaula com al trist i contradictori amo del local. Manrique trasllada l’acció del Londres original a Barcelona sense gaires esforços, tot i que, en conjunt, continua tenint un fort aire anglosaxó reforçat amb certs referents (en alguns casos nord-americans, com la música country) que no sempre acaben de funcionar. En qualsevol cas, la proposta se sosté sense problemes, els seus protagonistes estan vius i ens interessen; i sap com generar tensió i expectació respecte al seu tram final. És, en definitiva, una construcció clàssica en tres actes que pot recordar al David Mamet de Glengarry Glen Ross, amb un desenvolupament eficaç i un sentit de l’humor molt honest.
Enllaç copiat!