Apunteu be el nom d’aquesta companyia “Menú teatral”, perquè venen molt forts.
Diumenge vaig anar al Teatre Gaudí a veure “La Pista”, una proposta que feia dies que li anava al darrera i per falta de temps, una mica més i se m’escapa.
L’obra va guanyar la cinquena edició de la Beca Desperta de la Nau Ivanow i s’ha representat dins del DespertaLAB. Des que vàrem descobrir aquest cicle intentem anar a veure algunes de les propostes que es fan, realment sempre hem sortit molt impressionats de la qualitat d’espectacles que es representen i que malauradament passen desapercebuts per una gran majoria de públic.
Jaume Viñas s’ha basat en la pel·lícula “Danzad Danzad Malditos” de Sidney Pollack, la novel·la “They shoot horses, don’t they?” d’Horace McCoy i documentació de l’època, per endinsar-se a les maratons de ball dels Estats Units durant els anys 30. La crisi econòmica i les contínues sequeres van tenir un efecte devastador per a l’estat, les persones buscaven la manera de sobreviure i les maratons de ball es van convertir en l’esperança de moltes persones.
Quin és el límit de la condició humana? Els participants estan disposats a passar dies sencers sense parada ballar a canvi de menjar i l’esperança de guanyar un premi sucós. A poc a poc el cansament es va apoderant dels participants. El públic vol espectacle, emoció,…, al preu que sigui. Els concursants els serveixen de diversió, contra més sigui el seu sofriment més públic. Enveges, rivalitats, gelosies, desconfiança, desesperació, humiliació,… els patrocinadors busquen negoci, la més popular, la coixa, …, tot s’hi val.
Les interpretacions han estat molt, molt aconseguides. La seva degradació física i psíquica és espectacular. Me’ls he cregut, m’han fet patir. Felicitats Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Oriol Guillem, Marc Joy, David Maqueda, Marina Mulet, Núria M. Montes i Joana Sureda.
No us ho perdeu aquesta petita joia !!!!!