La producció Eòlia porta a escena una adaptació de La Plaça del Diamant, obra narrativa de Mercè Rodoreda. Paco Mir és el director d’aquesta proposta teatral, la qual té un grau de dificultat important: adaptar una novel·la al teatre. Tot i que s’ha adaptat de la millor manera possible, hi ha escenes que perden pes tenint en compte l’obra original.
Els actors fan una gran representació teatral, tot jugant amb el diàleg i amb el monòleg interior de la Colometa, la protagonista principal de l’obra. El text teatral segueix fidelment el text de Rodoreda, encara que en ocasions el que l’autora suggereix, a l’escena s’explicita clarament.
El efectes sonors i visuals engloben perfectament el diàleg i la representació teatral. Hi ha ocasions que, gràcies a aquests efectes, els espectadors poden sentir el que expressen verbalment els actors. Tot i que aquests efectes subtils i precisos queden perfectament lligats amb el text, hi ha un parell d’ocasions que es sobre utilitzen, és a dir, el que emeten els efectes sonors es podria representar perfectament en escena guanyant molt en emotivitat.
Com a conclusió, cal destacar que és una obra recomenable, tot i les problemàtiques esmentades fruit de l’adaptació teatral d´una obra narrativa, ja que recull la idea que es fan la majoria de lectors quan llegeixen aquesta gran obra de Rodoreda.