El nou muntatge de Jordi Pérez, és una nova proposta que ens torna a sorprendre per la seva manera tan pròpia i peculiar de fer teatre. No es tracta d’un text fàcil ni entenedor, sinó que et convida a reflexionar sobre tot el que has vist. Fins hi tot surts una mica perdut del teatre. Saps que el que has vist t’agrada, però que l’has d’acabar d’entendre. Quan sortim d’obres d’aquestes característiques, ens agrada analitzar el que ens ha volgut dir l’autor, fet que a nosaltres particularment ens fa gaudir molt.
“La Plana” és una metàfora de la societat en la que vivim. El text és complexa i ens aboca a la hipocresia del poder i a la des protecció del poble. Ens mostra una societat on hi ha persones amb la intenció de voler-ho canviar tot, però que mai s’atreveixen a fer-ho com el Prim (Saoro Ferre), el que es decideix i és eliminat com en Kram (Jordi Pérez), el que tira del carro a batzegades i no vol veure res (Laura Yarza); el que viu del passat esperant un canvi i es limita a recordar temps passats (Carla Vallès).El senyor del discurs (Carlos Briones) és la representació del poder i amb la seva verborrea només fa que vomitar falsedat, hipocresia i mentides i al seu costat, la guerra pel poder (Carles Garcia i Manuel Gómez) que són els que serveixen i desitgen el poder a qualsevol preu.
Pel que fa a la interpretació hi ha hagut alguna que l’hem trobat fluixeta, fins i tot en alguns moments hi ha faltat més claredat en la vocalització per part d’alguns actors, cosa que penso que s’hauria de millorar, ja que tractant-se d’un text una mica complicat, si no s’escolta be, encara ho fa menys entenedor. Hi ha hagut molt bones actuacions, però per mi la Carla Vallès ha estat insuperable.
No és un espectacle recomanat per a la gran majoria de públic que el que volen veure una proposta fàcil i amena, sinó que és per gent que busquen quelcom més d’una obra.
VALORACIÓ: *** 1/2