El TNC obre la temporada amb “La Rambla de les Floristes”, una obra de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll que és una autèntica meravella.
Josep Maria de Sagarra en la seva obra ens fa un retrat de la societat catalana del segle XIX, a partir d’un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, la Rambla de les floristes. La Rambla de les floristes, aquella que ha inspirat a escriptors, poetes, cantants i pintors. La Rambla, centre neuràlgic de la ciutat, lloc on s’hi passegen amants, turistes, gent solitària i personatges ben curiosos. Punt de trobada d’actors ambulants, pintors, caricaturistes, retratistes i col·leccionistes. L’únic lloc de la ciutat que en el segle XIX s’hi venien flors, i que encara avui en dia s’hi conserva aquesta activitat.
Les principals protagonistes d’aquesta obra són les floristes, i d’entre elles l’Antònia, interpretada per una Rosa Boladeras en estat de gràcia, que n’és la principal. L’Antònia és l’ànima de la Rambla. Per a ella la Rambla ho és tot, casa seva, la seva vida i la seva llibertat. Ella és la Rambla. El seu amor per la Rambla és molt més gran que l’amor que li pugui oferir qualsevol home, per això no necessita casar-se per poder sentir-se lliure.
L’actriu Rosa Boladeras comparteix escenari amb Xavier Ripoll (Don Ramon), Albert Pérez (Sr. Puiggrós), Jacob Torres (Sr. Banús), Albert Ausellé (Lluís), Marina Gatell (Leonor) i la parella de joves enamorats Clara Altarriba (Carmeta) i David Anguera (Tonet). Berta Giraut, Antonia Jaume, Davo Marín, Carme Milán, Albert Mora, Albert Pérez, Carol Muakuku.
Prat i Coll ens proposa una combinació entre passat i present en molts dels aspectes de l’obra: escenografia, vestuari, caracterització, fets i personatges.
El text, tot i que és en vers no se’ns fan gens complicat d’entendre. Sagarra aconsegueix amb agilitat i enginy apropar-nos als personatges.
L’escenografia de Laura Clos “Closca” ens recorda molt a les parades que hi havia en aquella època: cavallets i taulons de fusta on a sobre hi posaven les plantes i les flors. Un esclat de colors que varia segons l’estació de l’any en que passa l’acció. Tres actes, tres estacions de l’any: primavera, tardor i hivern. Les tonalitats de les flors varien segons l’estació de l’any.
El vestuari de Montse Amenós és a primer cop d’ull d’època, tot i que els pentinats i el calçat són de caire més actual.
La música, tan present als muntatge de Prat i Coll, corre a càrrec de la batuta de Dani Espasa. Una de les cançons que es pot escoltar és la de “Les Floristes de la Rambla” de Miquel Porter interpretada al piano per David Anguera i la veu de l’actriu Clara Altarriba.
La il.luminació és una part molt importants dins d’aquest muntatge. Marca el temps i l’espai, i intensifica el protagonisme dels personatges. La llum marca les estacions de l’any, ens fa sentir la calor de la primavera i la fredor de l’hivern. En quin moment del dia ens trobem.
“La Rambla de les floristes” és un homenatge i una autèntica declaració d’amor a les floristes, símbol indiscutiblement impertorbable de la Rambla des de fa més d’un segle.
Penso que és bo recuperar els nostres clàssics, així que us recomano que no us perdeu aquesta proposta, és una autèntica joia.